dissabte, 15 de novembre del 2008

Pel dret de les dones i les nenes a viure sense violència

Hereves de les dones

que cremaren ahir

farem una foguera

amb l'estrall i la por.

Hi acudiran les bruixes

de totes les edats...

Deixarem les escombres

per pastura del foc,

els pots i les cassoles,

el blauet i el sabó

Vindicarem la nit

i la paraula DONA.

Llavors creixerà l'arbre

de l'alliberament.

Maria-Mercè Marçal

La violència no permet triar, s'enfronta al desig i a la llibertat de les dones.

És el cos el que pateix els abusos despietats de les violències, és colpejat, abusat, violat, mutilat, humiliat i violentat.

Ens recuperem tornant-lo a habitar i apropiant-nos d'ell. Es fa imprescindible parlar del cos, de la sexualitat i del poder; perquè és a través de l'exercici despietat del poder patriarcal que es viola un dels més importants drets dels éssers humans: la seva intimitat corporal, la seva autonomia, la seva llibertat per a decidir amb qui es té o no una relació afectiva, eròtica o sexual i de quines maneres.

La defensa del dret a gaudir i experimentar amb el propi cos es vista com una provocació per part de certs sectors que ens neguen el dret a decidir. La reacció d'oposició a l'afirmació pública del plaer femení també s'exerceix mitjançant la violència perquè el cos de les dones continua sent territori colonitzat i espai de disputa del patriarcat.

El fet que l'arbitri del que "es pot" i "no es pot" fer amb el nostre cos segueixi estant en mans d'un aparell de poder que parla per nosaltres, decideix per nosaltres i executa contra nosaltres, comporta el risc d'alienació i de privar-nos de la sobirania més elemental, la del nostre territori més íntim: el cos.

El dret al cos significa poder disposar d'ell en tots i cadascun dels espais i temps de la vida sense cap tipus d'imposició.

Creem un cultura no-violenta quan qüestionem normes i costums, el llenguatge i les diverses expressions de la cultura patriarcal basades en l'ús del poder, la repressió, el terrorisme, les guerres i l'extermini de les persones per raons de gènere, ètnia o religió, opció sexual.

La ciutadania de les dones comença, es desenvolupa i culmina en els nostres cossos, territori personal i privat sobre el qual hem d'estar capacitades per a adoptar decisions sobiranes, és a dir, lliures de coacció o violència.

El control i la cura del propi cos constitueix un element central pel feminisme, i és un principi ètic polític no negociable.

La violència masclista contra les dones i contra les nenes (que encara està molt més invisibilitzada que l'exercida contra les dones adultes) impedeix la nostra ciutadania i curadania plena, desconeix la nostra qualitat de subjectes de drets, i atempta directament contra el nostre dret a la salut i a la vida.

Per això, aquest 25 de novembre, una vegada més i junt amb les dones de tot el planeta...

Vindiquem:

El dret a una vida digna

El dret a la llibertat i seguretat personals

El dret a gaudir del més alt nivell de salut

El dret al propi cos i el dret a decidir

El dret a no ser sotmesa a tortures

El dret a no ser objecte d'ingerències arbitràries de cap mena

El dret a la llibertat de pensament, consciència i opció sexual

El dret a controlar la nostra pròpia fecunditat

El dret a la privadesa

El dret a viure sense violències

Xarxa de Dones per la No-Violència